dimarts, 13 de febrer del 2024

Quan tornis a néixer

Quan tornis a néixer faràs regates en un veler, aniràs a jugar a golf en un descapotable, gaudiràs la major part del temps de festes privades i a la feina només hi seràs colque estona per firmar quatre papers i veure quants de milers d’euros has guanyat aquell mes. Viatjaràs molt i després per descansar de tantes emocions viuràs a una casa grossa amb un bon jardí i piscina (o no, depèn de la teva futura consciència ecològica). Una gran vida social, prestigi, estatus. Família nombrosa amb totes les necessitats, comoditats i luxes coberts. I quan tot acabi, hauràs tingut una vida plena i meravellosa. És a dir, bastant diferent a aquesta.

O potser les coses tornaran a ser com ara, i novament, amb la teva falta d’esperit empresarial i la teva al·lèrgia a les complicacions, et deixaràs endur pel vent que bufi en cada moment i no arribaràs a tenir una existència tan fabulosa. Dependrà tant de tu com de les circumstàncies i sobretot de la posició de sortida, econòmica i social, que t'hagi tocat. Poques vegades s’aconsegueix arribar a dalt partint de baix de tot. 
 
I dependrà molt també del que facis a l’època decisiva en què pots dirigir la teva vida una mica: ni massa jove -quan manen els pares, mestres, les influències d’amics i mitjans-, ni  massa gran, quan el rumb ja no és gens bo de canviar.

Però per si no tornes a néixer -no ho veus gaire clar- o per si et reencarnes en algun ésser no humà, en aquesta vida procures fer tot el que pots i no deixar res per al demà.
 

dimecres, 31 de gener del 2024

La fauna de Menorca. Animals de companyia

Els carrers de Menorca estan plens de gent passejant cans petits. És mal de fer trobar-ne de més de dos pams d’alçada. Modes. Serà aquest l’animal de companyia més abundant a les llars illenques? Ho sembla.

Tenim també moixos, colque conill, i el típic canari o periquito engabiat, cosa que no saps si la nova llei permet. Cans, moixos i petites aus semblen formar la principal fauna que habita les cases de l’Illa.

Bé, açò és el que mos pensam, perquè allò que hi ha abundantment i per tot són insectes, com les paneres, aquesta mena d’escarabats que apareixen de sobte, a les cuines sobretot, per netes que estiguin, i que sobreviuen a fumigacions i fins i tot, diuen, a atacs nuclears. També hi ha altres animals migrants, que venen a casa mitjançant els nens, com els polls o cucs intestinals; o amb els cans, com les puces o paparres.

Alguna teranyina mos recorda que les aranyes mos fan companyia, junt amb mosques, moscards, colque borinot, sargantana o dragó. 

Enyores (darrerament enyores moltes coses, es veu que et fas vell...) les fileres de formigues que es formaven en deixar algun aliment al seu abast, formigues i mosquits que ja no veus amb tanta freqüència, serà pel canvi climàtic?

Però allò que més abunda amb diferència són els virus, bacteris, microbis... microorganismes que tant provoquen plagues, pandèmies i malalties vàries com ens protegeixen el cos i són fonamentals en la producció d’aliments com el pa, el vi o el iogurt. Aquests són els nostres veritables i més íntims animals de companyia.



dijous, 18 de gener del 2024

La flora de Menorca

Arbres a la voravia, quasi a la calçada, tan inclinats cap a fora que fas enrere amb el cotxo i te carregues el mirall retrovisor de la porta. Arbres que sembla que són allà per fer porqueria, deixen al terra i damunt vehicles una sunya mala de llevar. Taques fosques produïdes per llavors o déu sap què, que just seria que ho fes net qui va tenir la idea de sembrar-los.

Hi ha també unes arrels que destrossen paviments i aixequen el terra, i que, paradoxalment, proliferen a zones més o manco residencials… No es fan estudis previs sobre si les arrels s’estendran, si al sòl hi ha prou fondària de terra?

Taronges podrides esclafades, que han caigut d’arbres estratègicament col·locats per on passeja la gent o aparquen vehicles. Herbes als trencs dels paviments, a les vores de les calçades, i fins i tot a algunes teulades... i en canvi pasteretes i zones verdes sense cap planta viva.

Cream espais amb vegetació i després no els mantenim. No és imprescindible tenir molt de verd a l’interior de les poblacions a una illa en què camines un quart d’hora en qualsevol direcció i arribes al camp o a sa marina, però si ho fas, fes-ho bé.

De tota manera, no som una excepció. A Àmsterdam, per exemple, a la tan civilitzada Europa del Nord, veus la majoria de zones sense res sembrat, creix allò que pot, selecció natural, campi qui pugui… No saps si ho fan per deixadesa, per respecte a la natura, o perquè tenen altres coses més importants a fer.

Un altre dia xerrarem de la fauna de Menorca.

 

dimecres, 3 de gener del 2024

Any nou, que surtin els gegants!

Fa no-res que hem començat un nou any. Açò diuen, perquè tu no has vist gaire diferència entre el dia que anomenen de cap d’any i el dia següent. Podria començar en qualsevol altra data i seria boni igual. Com succeeix a Xina, per exemple.

El recorregut del nostre planeta al voltant del sol dura 365 dies i 1/4, allò que anomenam any, i la resta són convencions, i moltes conviccions, com les dates de festes, religioses la majoria, hereves d’antigues celebracions, solsticis, inicis d’estacions o temporades de sembra, collita, pluges o fenòmens astronòmics.

Com que la qüestió és tenir dies lliures i motius per celebrar coses, no posam gaires pegues a les festes, siguin d'origen religiós, d’orgull nacional, social o paranormal, tant és.

I rallant de festes, t’has estranyat que per cap d’any no surti colque gegant a passejar pels carrers de les poblacions, almanco a Maó, que és per on més pastures, on a cada celebració hi ha desfilades dels macroéssers que han proliferat a les últimes dècades, de tota casta i proveniència.

O sí ha sortit el gegant de l’any nou? Seria l’únic que faltaria, ja que en tenim a quasi totes les jornades amb colque cosa a celebrar. Avui és el dia de la paparra mediterrània? Idò que surtin els gegants a ballar pel carrer. I de ser personatges amb vestits tradicionals de fa segles, s’ha passat a reproduccions d’allò més variat. Prest tindrem gegants representant les minories socials, ètniques, de tot gènere i condició…

En fi, que enyores quan a la teva infantesa el gegants -només dos- i un grapat de capgrossos sortien a desfilar per la Mare de Déu de Gràcia i prou. Te semblava un espectacle formidable i únic. Clar que al paleolític superior tu també eres més jove i impressionable, però allò escàs es valora més que allò que abunda i fins i tot embafa…

Però bé, ja que es veu que estem en època de desitjar coses, desitges que tothom, tu, els teus i els altres també, tenguin una bona existència cada dia -tant se val si és a començament, meitat o final de l’any, trienni, lustre- a la vida en general. I quan l’ocasió ho meresqui, que surtin els gegants!
 

dijous, 21 de desembre del 2023

Vida de qualitat

Sempre has sentit a dir que els dies (feiners) s’haurien de dividir en tres parts, vuit hores de feina, vuit de descans o son, i vuit d’oci o assumptes particulars. Els temps de treball i de descans solen coincidir amb aquesta durada, però les vuit hores d'oci inclouen habitualment feines domèstiques, transport, compres per a casa, cura de fills, o de pares, i altres obligacions quotidianes per al bon funcionament d’una existència mínimament aclarida i organitzada. I quin temps queda per al que t’agrada i relaxa, que et fa desconnectar dels teus deures? Depèn de les teves circumstàncies personals, si tens parella, ajuda en el manteniment de la llar, si tens fills, mascota. I si la feina que tens te dona satisfaccions més enllà de la pecuniària.

Si lleves el temps que passes en tasques de la llar, transport, dur el ca al veterinari, anar al súper, posar gasolina, anar a metges i mecànics, i tantes cosetes més, la teva vida pròpia i feliç es redueix a unes poques hores diàries.

I la qualitat de vida depèn d’aquests moments de satisfacció. Tenir una casa gran, un cotxe luxós o molts doblers al banc no és res si no ho pots gaudir. El luxe més gros és el temps. Començar la feina a les vuit i poder sortir de casa a les set quaranta. Estar trenta minuts per arribar a la platja, quedar per sopar i ser-hi en un quart d’hora… I açò aquí és possible, sempre que reservis temps per fer-ho.

Però tot és relatiu. Si no, com explicar les grans ciutats plenes de gent que passa gran part de les hores del dia al metro, bus, tren o en cotxe anant i venint?

 

dimarts, 5 de desembre del 2023

La tele i els pressupostos

La televisió mos transmet molts de valors. A sèries i pel·lis surten herois que fan bandera de la sinceritat, la valentia, l’honestedat, la lleialtat, que sempre guanyen als dolents perquè representen allò més bo de l’esser humà... deixen comoditats per arriscar-se i aconseguir els seus ideals, ajuden els necessitats, diuen la veritat, s’enfronten als poderosos malvats i estan al costat dels més febles, defensant sempre la justícia. Són els que vencen al final i tothom els admira.

Açò és el que passa a les produccions de ficció, perquè a la vida real sembla que no funciona exactament així la cosa. A la mateixa pantalla podem veure els noticiaris, on mos informen de com va per aquí i a d’altres bandes la situació, política, econòmica, bèl·lica... i aquests valors i virtuts dels herois de cine sembla que no tindrien èxit ni gaires possibilitats de sobreviure al món que mos presenten els telediaris.

Per exemple als pactes necessaris per formar governs, o acords per aprovar els pressupostos. Que per cert es paguen amb doblers meus i teus, dels impostos directes o indirectes, i que s’haurien de gestionar de la millor manera possible pensant en els governats. Però sembla que són més que res moneda de canvi, per interessos personals i de partit, que serveix per intercanviar favors entre formacions i estranyes aliances.

I tot açò és pel bé de la comunitat i els seus moradors? Bono..., a alguna sèrie que emeten per la tele tal vegada sí.



dimarts, 7 de novembre del 2023

Sense complexos

Quan veus les obsessions que tenen alguns pel seu aspecte, per la seva apariència o pel que opinen els altres d’ells, penses que tens sort de ser una persona sense gaires complexos, i no perquè consideris que estàs molt ben fet, o te creguis perfecte física i mentalment, sinó perquè penses que cadascú és com és, que no es pot fer res per evitar les teves singularitats i que les teves virtuts no són mèrit teu, ni són culpa teva ni del teu llinatge les imperfeccions.

Tens aspectes a polir, defectes del teu caràcter a millorar, i un físic bastant lluny de la perfecció. Però trobes que no tens grans obsessions per algun apèndix massa gros o massa petit, per ser alt o baix, gras o prim, guapo o lleig; ni per ser simpàtic, introvertit, intel·ligent, avorrit, xistós, o tot el contrari... Ets com has sortit, i punt.

Una sèrie de factors s’han reunit per fer-te així. Ni tan sols els teus avantpassats són responsables, ni tenen la culpa ni el mèrit de la teva bellesa o de la teva antipatia. L’atzar, la casualitat t’han format i te van modelant. O, si hi ha colque entitat superior creadora, deu ser ella la responsable de virtuts… i defectes.

I no estàs acomplexat perquè tens dos principis que creus fermament: que les coses són com són i no com voldries que fossin, i que els esdeveniments no són importants per ells mateixos sinó en la mesura que t’afecten, o permets que t’afectin.

Canvies allò que pots i te conformes amb el que és inevitable. Amb calma i bona voluntat. I sense complexos.

 

Quan tornis a néixer

Quan tornis a néixer faràs regates en un veler, aniràs a jugar a golf en un descapotable, gaudiràs la major part del temps de festes privade...