L'obstinada línia corba

La distància més curta entre dos punts és la línia recta. I en general la manera més eficaç d’enfrontar-se a les situacions adverses acaba sent la més simple.

Però massa vegades el que en un principi és fàcil, no saps per què, es torna difícil, i allò considerat en teoria senzill esdevé complex.

Sembla tan bo de fer actuar de manera directa i pensar de forma espontània, lògica, reduir les qüestions a l’essència, dedicar-se només als assumptes bàsics...

Però es veu que tot s’ha d’anar embullant i al final te n’adones que has fet vint voltes per arribar al mateix lloc on hauries anat a parar directament, sense tants de maldecaps i amb més rapidesa.

Resumint, que es complica l’existència, vulguis o no. De vegades no et fa falta ningú, et bastes tu tot sol, altres cops reps l’ajut inestimable de gent que t’envolta i que es veu que no té res més a fer que crear problemes on no n’hi havia, o en ocasions les circumstàncies acaben d’embolicar tot allò que és embolicable…

Per tant, arribes a la conclusió que, per molt que tu decideixis moure’t a poder ser en línia recta, la vida s’obstina en fer-te transitar per un camí tot ple de corbes.

Un Joyca i una Harley

Si haguessis de tenir una moto -fa una eternitat vas tenir una 74 cc-, voldries que fos segura i tranquil·la, que et dugués on vols amb comoditat, guapa i elegant, per passejar i veure món poc a poc fent porrop pop pop porrop…

Si haguessis de tenir una barca -vas poder gaudir-ne d’una fa segles-, la voldries petita, amb un motor interior senzill, que gastés poc i fiable per anar a passejar, nedar i llençar colque fluixa, tot fent xup xup xup.


Hi ha prou articles al mercat per a cada personalitat, necessitat i desitjos com per trobar cadascú el que més li satisfà.

Tu ets de mena pausada i quan observes la carretera i veus grups de gent en motocicletes rodant sense pressa t’emociones….

També tens certa enveja si ets a una cala o port i observes com tornen les barquetes quan es pon el sol.

En canvi no conceps manejar per exemple una moto Kawasaki Ninja H2R, i tampoc te faria el pes una llanxa amb un foraborda Honda BF 200.

Un llaütet amb un motor Joyca, d’aquells que es feien a Menorca, i una Harley tranquil·la -ja no hi queden gaires Sanglas en condicions- són els capricis que trobes que més encaixen amb la teva manera de ser i que, en el teu món virtual, t’agradaria tenir.

Coses que probablement mai no posseiràs, perquè quan et poses a pensar en els maldecaps i despeses que suposen, comparat amb l’ús que els hi donaries, la idea et dura mil·lèssimes de segon al cap…