dijous, 23 de febrer de 2017

Polítics impresentables

Un polític, sobretot si té un càrrec important, representatiu, ha de dur uniforme de polític.  

Ha d’estar presentable i punt. Tant se val el que faci. Si és honest o un pocavergonya que roba, si treballa i s’esforça pel poble que l’ha votat o maquina intrigues.

Fins ara t’han pres el pèl i els doblers polítics impecablement vestits i no t’has queixat gaire.

Perquè la imatge és el que val. Impressionen els homes amb coll i corbata, i les dones amb vestidets de marca i ben pentinades fan goig.

La litúrgia de la política necessita de la forma. Cerimònia, rituals i vestimentes. Perquè sàpigues que són posseïdors d’unes capacitats que tu no pots ni albirar.

Poden anar amb els cabells tenyits de taronja, pero no gaire llargs, poden destil·lar odi i escupir misogínia, pero amb coll i corbata...

Si no, t’ho imagines?, podria ser president del Parlament un tipus vestit de qualsevol manera, grenyut i hipiós, sense estudis i potser amb una feina manual. Quina vergona... si aquest no deu ni saber el que vol dir prevaricar.

De polítics impresentables pels seus actes en coneixes prou, imputats, acusats i condemnats, però aquests no et fan ni la meitat de fàstic que els que no se saben vestir decentment.



dijous, 9 de febrer de 2017

Global / local

Moren dues-centes persones en un atemptat a un país d’orient mitjà i no aixeques ni una cella. Se’t mor el ca i és una tragèdia que pateixes amargament amb un dolor que et dura mesos.

Et fa mal una cama i és el drama més important de la història de la humanitat, encara que cada dia desapareixin milers de persones al planeta per malalties, fam i guerres...

Allò que t’és proper t’afecta i el que és llunyà ho veus a través d’un filtre que et deixa viure sense excessives preocupacions.

Normal, et dius, açò li passa a tothom i és natural, com més a prop, més ho sents; instint de conservació.

Voldries que no fos així, però les desgràcies dels altres, properes i llunyanes, l’únic que et provoquen és participar de tant en tant en qualque acció simbòlica, unes belles paraules, alguna petita contribució econòmica... Gestos més o manco sincers per quedar bé amb els altres i amb la teva consciència.

I et dol haver de mentir i dir que et sap greu tal esdeveniment luctuós, quin drama més gros... Mentre penses en les minúcies que de veritat t’importen.

Allò de pensa globalment, actua localment ho trobes una frase preciosa però et sembla que sol passar més bé el contrari.

De vegades actues globalment, creus que és la teva obligació, que has de col·laborar amb tasques d’ajuda a les víctimes de les catàstrofes i les injustícies que existeixen per tot el món, però en el que penses realment i t’interessa de veritat és el que és local, allò que et succeeix a tu i als teus. A aquells que formen part del teu reduït i egoista món.



Conillets que parlen

Quan ets petit vius en un univers on domina la fantasia. Animals que parlen, fades que fan màgia, ratolins que canvien dents per regals, rei...