dimarts, 19 d’abril de 2016

Control absolut

Mantens rigorosament les mateixes rutines diàries per no haver d'enfrontar-te al desconegut.

Treballes des de temps remots a la mateixa empresa i mai no t'has plantejat canviar de feina, ni tan sols aprofitar alguna de les bones oportunitats que se t'han presentat. No fos que suposés algun risc a la teva estabilitat.

Dediques la meitat del teu sou a pagar la hipoteca de la casa. Potser és excessiu, però et sembla l'única manera de garantir una llar pròpia per sempre.

I una altra bona part dels ingressos se te'n va en un pla de pensions, perquè trobes imprescindible tenir ben assegurat el futur.

Et faria il·lusió fer algun viatge, veure indrets diferents, conèixer altra gent. Però quan una vegada els teus amics et van dir que et regalaven pel teu aniversari un creuer per la Mediterrània, vas declinar amablement l'oferta, vas considerar que hi havia massa factors incontrolables que et farien patir.

I així vius, dins d'una bimbolla dissenyada per a la teva total seguretat i sense assumir cap risc.

Però tanmateix, continues atemorit per qualsevol petit imprevist, obsessionat per la més mínima alteració al teu micromón, enutjat per no poder superar malgrat tot la incertesa que duu intrínseca el fet de viure...

Com més tractes de tenir el control absolut de la teva existència, més elements se t'escapen i més t'envaeix una angoixa que no et deixa estar tranquil ni un sol moment.



dimecres, 6 d’abril de 2016

Drogues

Quan penses en drogues, tot d'una et vénen a la ment l'heroïna, cocaïna, marihuana, alcohol, tabac, el joc o el sexe.

Si preguntes a la gent que t'envolta si és addicte a les drogues, la majoria et dirà que no, o com a molt a les legals o a les més toves.

Però
hi ha molts comportaments que modifiquen la percepció o el sistema nerviós d'una persona i que creen la necessitat de repetir-los regularment, sense ser capaç de moderar-se o suprimir-los.

Perquè la vida duu per camins que no depenen de la voluntat i de vegades allò considerat nociu esdevé necessari, fins i tot imprescindible i vital.

Escalar un cim o ajudar els pobres a l'altra punta del món. Saps que arrisques la salut i fondràs els estalvis. Però ho fas. Per què?

Tenir un fill quan ja en tens dos encara petits. Saps que t'alterarà l'existència, que tindrà conseqüències negatives físiques i mentals. I econòmiques. Però el tens. Per què?

Perquè no ho pots evitar. Perquè conscient o inconscientment ho necessites i penses que et compensa, perquè ets addicte a tot el món de sensacions que comporta.

Accions dignes d'admirar o insensatesa? Herois o drogoaddictes? Ambdues coses?

Per açò, si et recomanen deixar algun hàbit dels que tens, molt dolent i que enganxa una barbaritat, sospires i et preguntes a quantes drogues deu ser addicte l'inconscient que et dóna el consell, possiblement sense saber-ho.


Després de Puigdemont

No fa gaire, la gent rallava de Gürtel, del transport aeri, de velella i xylella, d’economia, si puja o no la bijuteria, de sabates, de tur...