dimecres, 23 de març de 2016

L'atractiu del desconegut

No és que li tenguis cap mena de mania, però és que no entens com pot ser que aquell nen que no se sabia ni cordar les sabates hagi arribat a ser un mestre de les lletres, la pintura o un reconegut músic.

O com aquella filleta que rallava malament i que era especialment maldestre ara sigui considerada una figura mundial de la poesia. Aquell company de qui saps les seves febleses, com pot anar pel món amb aquest posat de setciències?

Per considerar algú millor que tu, un personatge especial, és imprescindible la distància, el desconeixement. Una aurèola de misteri l’ha d’envoltar per arribar a convertir-se en mite, en més que un humà normal.

Si coneixes la seva infantesa, els seus pares, els seus més petits defectes, es trenca l’encís. «Fantasmades d’en Joan -penses-, l’admiren perquè no l’han tractat, si el coneguessin...»

Com més propera t’és una persona, com més íntima és la relació que mantens amb ella, més dubtes de la seva genialitat, menys et prens seriosament les fites aconseguides.

I amb qui et relaciones més íntimament i coneixes més que ningú? Tu mateix. Per açò t’és tan difícil tenir confiança en les teves ambicions i fe en les teves capacitats, sabent perfectament totes les teves mancances.



dimarts, 8 de març de 2016

Selecció natural

Normalment vas per la vida immers en les circumstàncies que t'envolten, arrossegat per les obligacions que et reclamen i empès per una inèrcia rutinària que no et qüestiones i que acceptes entre indiferent i resignat.

Però de tant en tant sents al teu interior un formigueix que et demana compte de la teva situació i s'imposa un encontre cara a cara amb tu mateix i de mal grat acceptes una estona de reflexió.

Hi ha moments en què penses si el teu estat és el que vols, si fas el que desitges, com has arribat a ser el que ets i si t'agrada.

Et demanes si la responsabilitat és només teva, si tens el que et mereixes i si tot el que reps és conseqüència de les teves capacitats, feina i sacrifici.

O tal vegada t'han limitat les condicions de les que parties, i ets una víctima de la societat en què habites, poc justa i que no dóna les mateixes oportunitats a tothom. O tot és qüestió de sort?

Cadascú té el que es mereix? Les persones, els països, les races... És així perquè sí, per selecció natural, pel karma?

Et ve a la ment l'eterna dicotomia entre igualtat i llibertat, entre esquerres i dretes...

Però tu, tranquil, que açò només et passa de tant en tant...

Normalment vius immers en les circumstàncies que t'envolten, arrossegat per les obligacions i empès per una inèrcia rutinària que no et qüestiones i que acceptes entre indiferent i resignat.

I açò de reflexionar, t'ho hauries de treure del cap.



Conillets que parlen

Quan ets petit vius en un univers on domina la fantasia. Animals que parlen, fades que fan màgia, ratolins que canvien dents per regals, rei...