dimarts, 20 d’octubre de 2015

Davall de la pell

Allò que veus és només l'embolcall de les coses, però és a partir d'ell que et fas una idea de la realitat. Estàs habituat a valorar el teu entorn per com se't presenta pels ulls.

I creus que aquest és el tot, que amb açò n'hi ha prou per tenir una visió completa del que t'envolta.

Per açò tens tanta cura de la teva apariència, i procures anar pentinat i vestit amb roba neta, encara que duguis els calçotets bruts i els calcetins foradats, i et poses molta colònia per fer bona olor encara que no t'hagis dutxat en dies.

Per açò tens la necessitat de semblar ric encara que siguis pobre, intel·ligent encara que no entenguis res, aparentar que ets jove a pesar de la teva edat, feliç encara que siguis un desgraciat.

Però davall de la pell és on s'amaguen les peces fonamentals que fan que siguis qui ets, que no es veuen però formen la major part del teu organisme.

Davall de la pell s'acumulen frases que no has dit, actes que no has realitzat, sentiments que has retingut. 

Sota la pell habita la veritat i tard o prest guaita, es mostra i et desmunta totes les teves fantasies irreals i els artificis amb què has pogut enganar els altres i fins i tot a tu mateix.

No et sap greu ser jutjat habitualment pel teu exterior sense que ningú no sospiti el món ignot que s'amaga davall de la teva pell?




dimarts, 6 d’octubre de 2015

Obsolescència

Un dia et despertes i trobes que ets obsolet. Ho sospites perquè així et sents. I sentir-ho ja és la primera prova de ser-ho. Estaves preparat per açò? Estàs mentalitzat per aquesta catàstrofe?

Ets obsolet? Les teves cèl·lules duen a dins la data de la seva destrucció, la teva progressió a la vida està regida per una obsolescència programada.

Però és que ho notes en tot, et ressents dels treballs físics, tota tasca intel·lectual et suposa un gran esforç mental, trobaves que eres atractiu i ara sembles invisible, imagina't avui cercant feina...

Inclous al teu discurs mots que vas aprendre d'avis i pares i que ara ningú no entén. Tens un femer de llibres que ocupen un espai absorbent i que pesen una animalada, i cabrien tots a un pendrive de pocs grams i menys centímetres.

Ets obsolet? Com el teu mòbil de més de quatre anys, el teu cotxe de vint, la teva tele sense tdt incorporat... funcionen però no rendeixen, no responen a les exigències actuals, no s'entenen bé amb el present.

Si et regeixes per patrons que ja no s'apliquen, si la teva indumentària comença a destacar per desfasada, si els teus gustos musicals s'han quedat anys enrere, encara que tu pensis que són els més autèntics...

Però sobretot si abomines tot allò que ho ha substituït i ets incapaç d'adaptar-te a les noves maneres de transitar per aquest món, ets obsolet.

I ja saps que tot allò obsolet o es recicla o es tira.




Un Joyca i una Harley

Si haguessis de tenir una moto -fa una eternitat vas tenir una 74 cc-, voldries que fos segura i tranquil·la, que et dugués on vols amb com...