dimecres, 12 d’agost de 2015

Existencial

Entre el naixement i la mort, per molt que prediquin, escriguin i ho adornin, només veus clar un objectiu en aquesta vida, estar entretingut.

Uns ho fan procurant estar sempre contents i entre rialles, altres disfruten contant misèries i experimentant tragèdies, n’hi ha que s’avorreixen quan tot els funciona. La qüestio principal és entretenir-se i que el temps passi, que els anys rellisquin sense ser gaire conscients de la inconsistència de la vida, del poc sentit de l’existir.

Uns passen pel món en un total estat d’evasió, altres es prenen seriosament fins el més petit esdeveniment. Gent drogada en permanent al·lucinació, gent ocupada i preocupada... En el fons, no hi ha gaire diferència. Qualsevol cosa per no haver-se de trobar amb un mateix, el que sigui per no enfrontar-se al jo despullat i adonar-se’n de la patètica insignificància de l’esser.

Tenir família nombrosa, viure sense cap responsabilitat, muntar un negoci, fer molta feina i acumular béns, passar el dia en estat etílic, passar pena per tot, passar de tot, donar-te als altres, només pensar en tu... Tot són recursos i estratègies per fugir d’una realitat que incomoda i no es pot suportar. Amargar l’existència als altres, fer-se d’una secta oficial o destructiva, afeccionar-se al que sigui encara que no gaire convençut...

En açò li diuen viure, estar sempre ocupat en altres coses mentre la vida passa. No tens molt clar que sigui la millor manera de fer-ho. Però hi ha cap alternativa?

Conillets que parlen

Quan ets petit vius en un univers on domina la fantasia. Animals que parlen, fades que fan màgia, ratolins que canvien dents per regals, rei...