dimarts, 26 de maig de 2015

Facin joc

Veus la quantitat de gent de la teva edat que es mor -cauen com a mosques, cada vegada amb més freqüència-, i et planteixes el futur.

Cuidar-te un poc a partir d’ara per mirar de durar més que ells….

...o cuidar-te menys i disfrutar del temps que et quedi, en vista del que passa, que se’t pot acabar el xollo qualsevol dia.

És una conversa recurrent entre madurets, als joves evidentment ni se’ls passa pel cap, si et senten et miren com si no entenguessin res. Clar, no és un tema que els toqui en aquest moment.

Però per tu és el tema. Vulguis o no, t’ho jugues tot a una carta.

Apostes per conservar-te, a veure si et mantens i gaudeixes d’una certa qualitat de vida -tranquil·la, light, sense estridències, gris, avorrida?- per molt de temps…

...o li fots pes dret i no poses fre a res; total, qui sap què te pot passar demà?

Supòs que aquí entren en joc les probabilitats i les estadístiques.

Però com que no pots viure pendent de gràfiques i percentatges i no et queda gaire temps, hauràs de prendre una decisió.

Has de fer cas al teu metge o a l’amic que té deu anys més que tu i que no es priva de res i va fent?

Reticent com ets a abandonar els plaers, dubtes. 

Així que de vegades fas excessos i després te’n penedeixes. 


I de vegades fas bondat, i també te’n penedeixes.



dimecres, 13 de maig de 2015

Refer la vida

Un bon dia ja fa estona un amic meu es va separar de la seva dona i darrerament roda tot sol pel món.

M'ho comenta una amiga que fa temps que no té notícies d'ell. I com que sap que el conec em pregunta pel meu amic. Ha refet la seva vida?

Li deman què vol dir amb açò i me contesta bono! si ha refet la seva vida, si torna a tenir algú, si torna a viure amb parella.

Jo -digueu-me il·lús- no sé què té a veure una cosa amb l'altra.

Haver de refer la teva vida voldria dir que pel fet d'estar sol la tens desfeta, deconstruïda, anihilada, desintegrada? 

Si és així, pobre amic meu, mesquinet!

Jo, què voleu que us digui, el veig millor que mai, ara dedica temps a altres coses, trob que és més ell i no sembla que li manqui de res.

Diria que està més bé ara tot sol que quan estava amb qui ja no tenia res a compartir.

Té una feina que li agrada i afeccions que l'omplen, amics que estima i l'estimen, una vida plena i se sent satisfet.

Però, clar, com que no té parella, açò no és vida ni és res; ha de refer la seva vida.

Idò no, li contest, el nostre amic no ha 'refet' la seva vida, la va fent, construint dia a dia com tothom, i me sembla que no li va malament. 


I tu, per cert, no trobes que hauries de 'desfer' un poc la teva vida i lliurar-te de la persona que t'humilia, maltracta i t'anul·la constatment?


Després de Puigdemont

No fa gaire, la gent rallava de Gürtel, del transport aeri, de velella i xylella, d’economia, si puja o no la bijuteria, de sabates, de tur...