dimecres, 20 de setembre de 2017

Conillets que parlen

Quan ets petit vius en un univers on domina la fantasia. Animals que parlen, fades que fan màgia, ratolins que canvien dents per regals, reis màgics i papàs noels que tot ho veuen i entren a casa per qualsevol banda.

No saps si és una bona manera que tenen els pares i la societat de començar a introduir-nos en aquest món, però és la que s'utilitza i per alguna cosa deu ser, ja que, a pesar de tot, la majoria normalment arribem a ser adults més o menys condrets i mínimament realistes i competents.

A la humanitat, pobles i civilitzacions els passa quelcom semblant. Comencen atribuint a déus i màgia la majoria de fenòmens i situacions que defugen del seu control, fins que amb el temps la ciència va trobant una explicació lògica i totalment terrenal per a cada cas. I se n'adonen que cada acció provoca una reacció i que cada manifestació té una causa concreta.

Aquest procés no es dóna de manera uniforme per tot ni en tothom, perquè veiem cada dia exemples de fets que no es corresponen a una mentalitat lògica i cartesiana, sinó que es basen en raons que ultrapassen la realitat i que connecten amb el món màgic i fantasiós, propi de la infantesa.

Quan veus com van les coses i com justifiquen alguns líders polítics importants les seves accions, quins arguments empren alguns sobre unitats indivisibles o drets soberanistes, i el que és pitjor, com defensen els autors les massacres comeses a tants indrets, penses que encara n'hi ha molts que estan en l'etapa infantil de creure que hi ha conillets que parlen.




dimecres, 6 de setembre de 2017

El perquè de les coses... teves

Tu vas néixer a un lloc determinat, en un hàbitat precís amb unes característiques concretes. D’aquest entorn i dels teus progenitors vas heretar fòbies i fílies, i a partir d’aquí tens unes preferències en diferents matèries, i allò que penses i fas et sembla correcte perquè sí, perquè és el que has vist sempre.

Però hi ha moments en què et planteges el perquè de tot allò que has triat en la teva vida, no saps si més o manco lliurement.

El motiu de les decisions que prens cada dia, la feina que tens, l’estil de vida que dus...

Per què ets d’un equip de futbol o un altre, per què t’agrada pescar o cercar caragols...

El motiu pel qual tens unes idees polítiques, per què ets de dretes o esquerres, votes aquest o aquell, o no votes...

En definitiva, t’agrada conèixer el motiu que et porta a optar per una cosa i no per una altra. Saber per què ets com ets i no d’una altra manera, quin percentatge de la tria correspon al teu lliure albir i quant a l’herència i el medi.

I per això de tant en tant reflexiones i mires de trobar els perquès de les teves coses, més que res per si et demanen el motiu, no contestar un "perquè sí" que, per més que sigui la resposta més sincera, et faria quedar com un idiota.


dimecres, 23 d’agost de 2017

S’imposa la uniformitat

Et sembla -no saps si és una realitat o una sensació només teva- que tots els cotxes d’avui en dia tenen el mateix disseny. La majoria de turismes, o crossovers, sobretot de perfil, no presenten cap diferència apreciable i no sabries dir de quina marca és cadascun.

No distingeixes -potser és un problema teu- un tema de reguetón d’un autor o d’un altre, hi ha cantants que te sembla que sempre fan la mateixa cançó... i triomfen.

Els telèfons mòbils els trobes tots iguals. I açò que fa poc temps podies triar models amb prestacions i estètica bastant diferents.

Quant a l’apariència, s’han estandaritzat la majoria de talls de cabell, sobretot en els homes, tothom curtet i molts ben rapats.

Fins i tot en el vestir, llevat de les opcions extremes, domina la uniformitat, estil casual o esport amb poques estridències.

A tots els restaurants et sembla que presenten amb poques variants la mateixa oferta, plats tradicionals amb moderna interpretació i també nova -i bastant més alta- tarifa de preus.

En tot trobes a faltar la riquesa que aporta la diversitat.

Es tracta de falta d’imaginació en alguns casos, poca inversió econòmica en altres?

Ja va bé així? Si funciona, per què gastar temps i doblers en experimentar, energia en pensar?

I et preguntes si aquests aspectes més superficials no seran el reflex del que passa en la política, economia, ciència, medicina, cultura...



dimecres, 9 d’agost de 2017

Sembla que t'encalcen

Vas tot el dia frissant pertot. En aquestes dates estiuenques, amb tot el que signifiquen de calor i multituds, se t’acaba la paciència a l’hora de fer cues als súpers o benzineres, i t’irrites brutalment a la carretera si has d’anar una estoneta darrere d’un tractor a 60 per hora o d’un cotxe a menys de 90… 

La majoria de vegades sense tenir cap motiu per tanta pressa.

Si vas a la platja i allà on arribes està ple de tovalloles i ombrel·les, sembla que no pots passar un moment cercant un tros d’arena buit. Tens res a fer després? Sí, d’aquí a quatre hores. Idò relaxa’t i gaudeix una estona. 


I aguantar la calor t’és difícil perquè no estàs mai assossegat, sempre corres per fer-ho tot com un esperitat.

Moure’t entre la gent, tot ple de turistes als carrers i carreteres, és un suplici perquè són obstacles al teu objectiu d’arribar prest, encara que ni tu de vegades saps a on.

Anar per la vida sempre que es pugui amb tranquil·litat i sense pressa atenua o estalvia moltes molèsties, emprenyaments i estats d’ànim alterats... I a llarga problemes greus de salut.

Perquè si moltes situacions són ja estressants per naturalesa, imagina si vas sempre atabalat, com si arribessis tard a algun lloc.

Tu saps que açò és així i que aquesta ànsia que et sol omplir no pot dur més que malestar afegit.

Però per molt que vulguis no ho pots evitar, tot ho has de fer corrents, angoixat, fins i tot quan no tens cap motiu per frissar. 


És que sembla que t’encalcen.




dimecres, 26 de juliol de 2017

L'obstinada línia corba

La distància més curta entre dos punts és la línia recta. I en general la manera més eficaç d’enfrontar-se a les situacions adverses acaba sent la més simple.

Però massa vegades el que en un principi és fàcil, no saps per què, es torna difícil, i allò considerat en teoria senzill esdevé complex.

Sembla tan bo de fer actuar de manera directa i pensar de forma espontània, lògica, reduir les qüestions a l’essència, dedicar-se només als assumptes bàsics...

Però es veu que tot s’ha d’anar embullant i al final te n’adones que has fet vint voltes per arribar al mateix lloc on hauries anat a parar directament, sense tants de maldecaps i amb més rapidesa.

Resumint, que es complica l’existència, vulguis o no. De vegades no et fa falta ningú, et bastes tu tot sol, altres cops reps l’ajut inestimable de gent que t’envolta i que es veu que no té res més a fer que crear problemes on no n’hi havia, o en ocasions les circumstàncies acaben d’embolicar tot allò que és embolicable…

Per tant, arribes a la conclusió que, per molt que tu decideixis moure’t a poder ser en línia recta, la vida s’obstina en fer-te transitar per un camí tot ple de corbes.




dimarts, 11 de juliol de 2017

Un Joyca i una Harley

Si haguessis de tenir una moto -fa una eternitat vas tenir una 74 cc-, voldries que fos segura i tranquil·la, que et dugués on vols amb comoditat, guapa i elegant, per passejar i veure món poc a poc fent porrop pop pop porrop

Si haguessis de tenir una barca -vas poder gaudir-ne d’una fa segles-, la voldries petita, amb un motor interior senzill, que gastés poc i fiable per anar a passejar, nedar i llençar colque fluixa, tot fent xup xup xup.


Hi ha prou articles al mercat per a cada personalitat, necessitat i desitjos com per trobar cadascú el que més li salisfà.

Tu ets de mena pausada i quan observes la carretera i veus grups de gent en motocicletes rodant sense pressa t’emociones….

També tens certa enveja si ets a una cala o port i observes com tornen les barquetes quan es pon el sol.

En canvi no conceps manejar per exemple una moto Kawasaki Ninja H2R, i tampoc te faria el pes una llanxa amb un foraborda Honda BF 200.

Un llaütet amb un motor Joyca, d’aquells que es feien a Menorca, i una Harley tranquil·la -ja no hi ha gaires Sanglas en condicions- són els capricis que trobes que més encaixen amb la teva manera de ser i que, en el teu món virtual, t’agradaria tenir.

Coses que probablement mai no posseiràs, perquè quan et poses a pensar en els maldecaps i despeses que suposen, comparat amb l’ús que els hi donaries, la idea et dura mil·lèssimes de segon al cap…



dimecres, 28 de juny de 2017

Molt poc eficients


El cos humà necessita una quantitat d’elements per funcionar correctament, proteïnes, hidrats de carboni, vitamines, minerals, oligoelements, aigua, oxigen…

Però té un sistema digestiu i respiratori molt poc eficients que es basen en empassar-se gran volum de material per treure un benefici ínfim, i la resta és rebutjada i expel·lida.

La majoria del sistemes orgànics són poc eficaços quant a rendiment, la major part del que entra torna a sortir..., amb el que açò suposa d’inversió en sistemes per desfer-nos de tot allò que empram i després tiram.

Igualment sembla que per obtenir beneficis econòmics s’ha de vendre molt, tenir molt turisme, omplir de gent pobles i platges, hotels i carreteres… amb el que també suposa d’inversió en sistemes per desfer-nos de tot allò que empram i després tiram. Clavegueram, fems, depuradores, abocadors. Carreteres superdesdoblades. Vaixells, avions...

Allò que importa és tenir quantitat de clients, és igual la qualitat del producte, els preus regalats, perquè a base de moltíssimes vendes s’aconsegueix treure uns guanys raonables. Engolir molt, obtenir un mínim profit i deixar moltes restes, encara que perjudiquin tothom.

Potser les coses només poden ser així, o tal vegada és que els mecanismes que empram -els del nostre cos i dels altres sistemes- per obtenir beneficis no són gens eficients.

Uns no els podem canviar si no és a base d'evolució en milers o milions d'anys, els altres estan en mans de gent que es veu que té altres preocupacions...



Conillets que parlen

Quan ets petit vius en un univers on domina la fantasia. Animals que parlen, fades que fan màgia, ratolins que canvien dents per regals, rei...